En novembre de 1937 cantaren missa a Terol a la Mare de Déu dels Desemparats esperant que la guerra acabara d’immediat.

al Cine Lido

Els Jocs Florals eren una coenta exposició de fracs, fracassada i decadent, i els fervorosos amants de la terra la major part de les vegades ni sabien de què parlaven, i quasi sempre acabaven sent còmplices de la reacció. No eren de fiar. Parlaven d’una terra que no era promesa

Sí, Irreductibles ja està ací.

“són les barraques, que semblen colomes ajocades y que tenen alegria y consol pera la vista”

El fem de la ciutat servia per a adobar l’horta. El fem ho explicava tot. El fem havia fet rics els Trénor. El fem havia alçat l’Edifici Niderleytner, el de Pasqual i Genís.

li detallà les visites que feia a Genoveva un dels vigilants de l’Estació els dies que Branqueta recorria l’horta per a fer-se amb els queviures.

tot a la vista de la Fira

Allò just, per tant, era anar sempre avant, sense pensar en les conseqüències, que València era indestructible

tindre abonaments en Mestalla

tota la xicalla s’escampava pels bancals

Final. Brutal. Un dels llibres més necessàris que s’han escrit en les últimes dècades. El llibre que José María Aznar no voldria que llegires. Llegiu-lo. Escampeu-lo. Drassana

concordaria per fi la ciutat en una única mirada, la passejada també per l’extraradi, el camí d’Algirós i el del Grau, Santa Maria del Mar,

Anem a per ell 💪 Drassana

el que tocaria és llogar un carro de fem, del d’abonar, i amb una cavalleria fer-li creure a Batiste, el coixet de Castellar, l’amo de les cavalleries, que era una performance artística, que tenia tots els permisos de l’Ajuntament, i escampar-lo a palades per la Gran Via.

Només protestaran els caçadors. Que es conformen amb els arrossars…

Digué que no. I per un moment sentí que es tancava una ferida.

Así fue la entrevista/conversación con Miquel Nadal Tàrrega, una de las mentes más lúcidas del valencianismo. Desde "La Muralla de Valencia", no la que derribaron en 1865, sino un Chino, hablamos de CandidCadaDia y nuestro querido VCF. De Plácido a Càndid 👇✍️⚽📚 mestallidos.com/?p=563

Càndid y Plácido conversan en La Muralla d Valencia, no la q se derribó en 1865, sino en el Chino entre Benimaclet y el Semáforo d Europa. Reflexiones sobre nuestra ciudad y el equipo q de ella tomó su nombre. CandidCadaDia y VCF, la historia interminable. ✍️ mestallidos.com/?p=563

Ha sigut un plaer realitzar este audiovisual dedicat al llibre CandidCadaDia de Miquel Nadal Tàrrega (Premi Lletraferit 2021) i entrevistar l'escriptor. Vos deixe l'enllaç, per si voleu vore'l. Drassana youtube.com/watch?v=k_w51u…