té els llavis de caramel, visc amb el sucre pels aires

feia estona que es miraven i per fi han coincidit

i deixa’t caure, que pesa menys si és compartit

agafen les bicis sabent que és l’inici, sobre els seus caps s’ha fet de nit

i seus sobre els núvols mentre cauen meteorits

faig allò que tots esperen

ves-te’n del meu cap que crec que m’agrades

i vull abraçar-te i te m’has fos

aquella notícia que mai vols que et donin, però ja t'han donat

queda’t les tardes del març que és quan tot floria

quan esclata la primavera del meu cor

ella li ha portat floretes, són del segle XXI

ja passa a vegades que algunes històries tenen un final feliç

tot l’amor que porto a dins, que m’abrigui just avui

i tornes a tu, i ja surt el sol

concedeix-me un últim ball

que tant de bo ens veiem d'aquí un temps

tu no m’expliques els drames, i jo els vull sentir.

un passeig per abraçar-te i parlar d'algun malson

i ara surt i no fa por i l'hivern és confortable