A la recerca de motivacions per no decidir quedar-me tot el dia al llit.

Avui he decidit que ja és estiu i toca anar amb màniga curta; i la temperatura de Barcelona no m'ho impedirà.

Ferm defensor del tren sempre, però, si us plau, no és l'únic transport públic que existeix, no podem tenir el país ple de vies; l'autobús també funciona més que bé!

Acabo de veure una senyora fer-se una foto amb el cartell de Sagrada Família dins del metro. Suficient per avui.

Em pregunto si realment algú li importa, per elegir el seu vot, si el candidat coneix el nom d'una línia de tren o bé un programa de la televisió. Un dia més ridiculitzant la política i la gestió pública.

Hauríem de donar més valor a la lletra de les cançons, no tot serveix.

M’agradava i buscava la vida molt ocupada, però potser prou, no?

Amb la vida desordenada a l’espera que les coses es posin al seu lloc.

Veig gent, la mateixa, cada diumenge al tren amb una maleta que hi cabo jo dins. Què hi porteu?

Mentre alguns negocien l’amnistia, els serveis ferroviaris del país col·lapsen cada dia. Prioritats, suposo.

Sense dubte vivim en l’era d’or del periodisme.

Estic cansat d’esperar l’augurat millor.

Aquests dies semblen un diumenge etern abans d'un interessant nou dilluns.

No hi ha any que no em sorprengui de veure que ja n'ha passat un altre. Perquè sí, avui m'adono que el temps va molt de pressa i ja en són 23 anys!

Veure persones que ni han vist un camp en la seva vida, ni entenen res del món agrícola repenjar publicacions de suport a les mobilitzacions de la pagesia és un reflex més d'aquesta cultura de l'activisme pop. No entenc que reclamen, ni que volen; però aquí un cartell cuqui.

Completament absorbit per l’actualitat.

L'aventura de l'R13 d'aquest vespre és lamentable. Portem ja més de 30 minuts de retard en un tren sense cap mena de ventilació, a més de trenta graus, molta humitat i l'aire condicionat ni se l'espera. I de regal, cau aigua del sostre ara. Gens de vergonya Rodalies Catalunya.

Em plau compartir una història personal i un fragment del patrimoni del país. He escrit sobre el cementiri del poble de la meva mare, un racó de la Segarra aparentment perdut, però que, en realitat, té molt a dir. Espero que sigui d'interès.