Ensé que el xiquet de bolquerets tenia desfici perqué li estaven eixint les dentetes, la iaia li donava una caragoleta perqué la mossegara i aixina les dents tallaren la geniva.

"S'ha perdut una cultura en el Camp d'Elx". Deien "margencar" a recréixtre un marge de terra o a remoure el femer. Així mateix "escotar" era repelar amb l'aixada el sopalmo d'una séquia.

En el Camp d'Elx l'aigua es pot: Posar: comprar-ne un mínim d'una quarta. L'encarregat de la gestió és el "posaor". Pendre: desviar-la pel teu braçal en el partidor a l'hora fixada pel posaor. Girar: portar-la per una fillola o fer-la entrar al bancal canviant el portó d'almedia.

La base de l'ús de les plantes són els seus principis actius. O no. És costum penjar a la porta de la casa una pala de palera per a espantar els zels, tant els zels entre xiquets com els de fadrins, casats i fadrinongos.

"Les xiques d'este poble tenen la panxa pelà de pujar a la figuera a collir la clevillà"

"Portar dol" en les dones era més estricte. Uns quatre anys de negre rigorós i després venia el mig-dol. Als homes els valia amb portar un peàs de tela negra cosit a un costat del pit o una veta negra ampla al braç.

Els iaios de les Partides del nord del Terme d'Elx coneixien la tècnica de cremar la pedra de llop per a obtindre algeps. Pedra de llop. Torrellano Alt.

Ans, els cultius portats foren adequats a les condicions ambientals pròpies d'Elx. Fa 300 anys s'acomençà a plantar dins dels horts de palmeres el cotó, cultiu que resistia l'aigua salobrenca de la Séquia Major. La iaia Pepica, ben arriscà, collint cotó en els anys 50.

A ma casa diem "quereïlla", pero en unes altres també se sent creïlla, quirilla, querilla, queraïlla, crilla...

Coses senzilles que aprenguerem dels iaios. "Si la fulla de la fesseta s'en ix del mànic, torna a encaixar-la i posa-la dins d'un poal d'aigua. A l'hora... apanyà".

En ple estiu el capsot -Lanius senator- acaça llagostins, avespes, escaravats, cigales i formigons. La iaia diu que si t'apropes a un nyiu de capsots el paret i la mareta se't tiren i s'emboliquen en el monyo.

En un cornial del melonar el iaio plantava corones. Entrat l'agost les tallava i les deixava a assecar al sol damunt del terradet del forn. Menjar pipes de la corona a la sobra del garrofer era un vici per a xiquets i majors. Corona de pipes. Torrellano Alt.

Fa cent anys en qualsevol procés es cuidava el que es tenia. La iaia Pepica deia "saps... ans de la guerra vivíem bé". Ou antiu de fusta de sorcir les calces i els calcetins.

Diem "estropall" al bocí de fibra que queda en la boca en mastegar una teronja. Així mateix, ans es feia "l'estropall d'escurar" aprofitant la cordeta d'espart d'una caria vella.

L'alaçor fou un cultiu secundari en el Camp d'Elx. Es collien els pètals de les seues flors que es deixaven assecar damunt d'un sac. Després es torrava en una llanda dins del forn fluix. Es picava en el morter i es guardava en un pot. Un pesiguet d'alaçor donava color al menjar.

L'aixada. 1. Mànic 2. Matxo 3. Ull 4. Coll 5. Fulla 6. Gavilà 7. Galta 8. Boca 9. Nervit

A l'estiu, quadrelles d'homens del Camp d'Elx replegaven amb llegó i cabasset la sal cristal·litzada. Eren els salineros. Baix l'abrasentor del sol van treballar en les desaparegudes salines d'Aigua Amarga i de Les Múrtules. Gleva de sal.

Les vesprades de calina els iaios les passaven xarrant baix del garrofer. En les seues converses quasi totes les frases tenien diminutius. Molet, bombeta, llepaïues, atxirlaet, beset... "per baix del garrofer corre un ventussiu"

El iaio Jeroni era molt cabut. El iaio Jeroni cantava molt bé. "De xiquico cantava en el Misteri. Em pujaren al Cel de Santa María, m'asomaren el cap per la Porta del Cel i digueren: xiquet, per ahí tens de baixar; jo els vaig dir: PER AHÍ NO BAIXE!!!. S'acabà el Misteri"

El dia de la Festa, quan coronen a la Maredeu en la Recèlica, des del Cel cau una plutja de "oropel". El iaio en conte de "oropel" deia "or i coral" probablement "or de coral". No sabia que era el "coral", ni jo tampoc.