el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile
el funàmbul

@elfunambul

El funàmbul és una revista de cultura i jo, el David Cuscó. També soc un quart d'Editorial Flâneur i tradueixo.

ID: 2256621301

linkhttp://elfunambul.wordpress.com calendar_today21-12-2013 15:35:22

2,2K Tweet

2,2K Followers

1,1K Following

france.tv culture (@francetvculture) 's Twitter Profile Photo

Transcendant les frontières de la danse, Loïe Fuller a marqué la Belle Époque avec sa « Danse serpentine ». Portrait de cette pionnière de la danse moderne. #CulturePrime

Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) 's Twitter Profile Photo

Sabia que hi havia una notícia de diari sobre la detenció de Gaudí a la Diada de l'11 de Setembre de 1924 però no l'havia trobat mai... fins ara. Heus-la aquí. Aparegué 4 dies després, el 15, al diari de Perpinyà "L'Eveile Catalan": "Gaudí va intentar forçar el cordó policial".

Sabia que hi havia una notícia de diari sobre la detenció de Gaudí a la Diada de l'11 de Setembre de 1924 però no l'havia trobat mai... fins ara. Heus-la aquí. Aparegué 4 dies després, el 15, al diari de Perpinyà "L'Eveile Catalan":

"Gaudí va intentar forçar el cordó policial".
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

Quan el pintor florentí Franciabigio (1482-1525) va saber que un seguit de frares havien mirat la que havia de ser la seva obra mestra, "Sposalizio della Vergine", abans d'estar enllestida, va malmetre amb una maça els caps d'algunes figures del fresc (sobretot, el de la Verge).

Quan el pintor florentí Franciabigio (1482-1525) va saber que un seguit de frares havien mirat la que havia de ser la seva obra mestra, "Sposalizio della Vergine", abans d'estar enllestida, va malmetre amb una maça els caps d'algunes figures del fresc (sobretot, el de la Verge).
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

Una meravella de llibre. Del 1963, quan encara es podia escriure sobre art sense pretendre engalipar ningú amb propaganda política.

Una meravella de llibre. Del 1963, quan encara es podia escriure sobre art sense pretendre engalipar ningú amb propaganda política.
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

Amb el gest filòsofic i científic colossal que representa l'Enciclopèdia n'hi hauria prou per situar Diderot al costat de Voltaire o Rousseau. Ara, si tenim en compte el que escriu sobre les dones, les minories i allò que l'època anomenava els "salvatges", els depassa de llarg.

Vague (@vagualam) 's Twitter Profile Photo

Le Banquier Anarchiste, Pessoa. Un pamphlet incendiaire conte la "société bourgeoise". Aussi explosif, aussi détonant et jubilatoire aujourd'hui que lors de sa publication en 1922.

Le Banquier Anarchiste, Pessoa. 

Un pamphlet incendiaire conte la "société bourgeoise". Aussi explosif, aussi détonant et jubilatoire aujourd'hui que lors de sa publication en 1922.
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

Un llibre impressionant, i molt ben escrit, de quan França va decidir tancar en camps, per "indesitjables", gent tan perillosa pels interessos de la "patrie" com Hannah Arendt, Walter Benjamin o Dora Benjamin. A sobre, van haver de compartir espai amb nazis. Tristíssim.

Un llibre impressionant, i molt ben escrit, de quan França va decidir tancar en camps, per "indesitjables", gent tan perillosa pels interessos de la "patrie" com Hannah Arendt, Walter Benjamin o Dora Benjamin. A sobre, van haver de compartir espai amb nazis. Tristíssim.
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

"Escriure poesia és traduir de la llengua materna de la poesia a una altra. [...] Escriure poesia és transcriure. [...] Un poeta pot escriure en francès, però no pot ser un poeta francès. És ridícul", Marina Tsvetàieva a Rilke (6/7/1926).

"Escriure poesia és traduir de la llengua materna de la poesia a una altra. [...] Escriure poesia és transcriure. [...] Un poeta pot escriure en francès, però no pot ser un poeta francès. És ridícul", Marina Tsvetàieva a Rilke (6/7/1926).
Physics In History (@physinhistory) 's Twitter Profile Photo

I have repeatedly said that in my opinion the idea of a personal God is a childlike one. You may call me an agnostic, but I do not share the crusading spirit of the professional atheist whose fervor is mostly due to a painful act of liberation from the fetters of religious

I have repeatedly said that in my opinion the idea of a personal God is a childlike one. You may call me an agnostic, but I do not share the crusading spirit of the professional atheist whose fervor is mostly due to a painful act of liberation from the fetters of religious
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

Engels explica que, a Londres, Marx es va estar durant un temps de tota activitat política i es va tancar a casa per tal de "deixar-se una bona barba, element sense el qual cap profeta no se'n pot sortir".

Engels explica que, a Londres, Marx es va estar durant un temps de tota activitat política i es va tancar a casa per tal de "deixar-se una bona barba, element sense el qual cap profeta no se'n pot sortir".
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

El 4 de juny de 1972, Joseph Brodsky va deixar Rússia carregat amb aquesta maleta, una màquina d'escriure, dues ampolles de vodka i una antologia de poemes de John Donne. Impossible no pensar, també, en "La maleta" de Dovlàtov.

El 4 de juny de 1972, Joseph Brodsky va deixar Rússia carregat amb aquesta maleta, una màquina d'escriure, dues ampolles de vodka i una antologia de poemes de John Donne. Impossible no pensar, també, en "La maleta" de Dovlàtov.
el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

"Un dels principis essencials de la felicitat a la terra consisteix a menysprear l'ambició." Ho va escriure Poe, però podria ser de Walser.

el funàmbul (@elfunambul) 's Twitter Profile Photo

L'última pel·lícula de la carrera de Wajda no és brillant però val molt la pena. Els últims anys de vida del pintor polonès Władysław Strzemiński són un bon exemple de l'odi i la por que el poder polític sent contra l'art, sobretot, però no exclusivament, en règims totalitaris.

L'última pel·lícula de la carrera de Wajda no és brillant però val molt la pena. Els últims anys de vida del pintor polonès Władysław Strzemiński són un bon exemple de l'odi i la por que el poder polític sent contra l'art, sobretot, però no exclusivament, en règims totalitaris.