Se’m fa estrany imaginar-me que després que jo hagi mort hi hagi algú escoltant-me sent jo ja un trist record...

Però si antiherois som a la música, a la vida i als diners per què cony hauríem de ser diferents ara amb l’amor?

Vull danses i flors, Magranes, tambors Vacances, amors De setembre a agost

Em fas tanta il·lusió que ara mateix no hi ha millor opció per ser feliç en tota la ciutat que viure amb tu

Dissabte al matí fent mandres al llit i és que amb els teus ulls a prop no cal patir per res

I avui et miro dormir Immortalitzem-nos ara

Desperto, ja està Diumenge ha acabat Adéu a aquests anys I ara endavant.

La nostàlgia és fàcil d’atiar però encoratjar el futur ja no tant

I és que quan un s’encalla dins el fang l’espiral l’empassa, és normal.

Quinze mil camps a través pujant però també baixades amb vistes brutals

Però avui qui sap, potser passarà I tot plegat desapareixerà del tot

Se me n'ha anat de les mans Tinc el pis ple de plantes Podríem fer un berenar sopar

Anar quedant I 'nar veient Que ens ve de gust Que en volem més I al cap d'un temps Fer-ho oficial

I veient com està el món I el clima col·lapsant Qui no nota a l'estómac Una mica d'ansietat

Tot és una llar de foc s'ofega i s'apaga si hi poses massa troncs però si deixes espai i una miqueta d'aire tot s'anima i ja no es mor

Però va ser relaxar-se i va sortir el sol

Dissabte al matí fent mandres al llit i és que amb els teus ulls a prop no cal patir per res

I enmig d'aquest merder Intentem descobrir Motius per voler seguir Llevant-nos cada matí

I que el més oposat de fer les coses bé no era fer-les malament era no fer-les era no fer-les mai

Ja només l’Alzheimer borrarà el dia d'avui