A Barcelona, alguns projectes urbanístics creats per afavorir la convivència s'han acabat convertint en un maldecap per a alguns veïns: "Això no és pacificació, no ho entenem" 3cat.cat/324/quan-lurba… 3cat.cat/324/quan-lurba…
Les esquerres fa temps que van optar per l'endogàmia: només s'ho fan entre ells. Les proclames (i piulades) cada cop són més reductores, per a ús exclusiu dels de casa.
Es juga amb foc amb la convivència.
Les costures d l’estat dl benestar estan petant.
Valors com tolerància,diàleg, viure junts, són arraconats.
Tot es vol immediat, d franc i sense esforç.
S’ha perdut la noció d límits.
La democracia representativa fa aigües.
Tot alhora fa por!
Em sembla que els de la flotilla pendran mal. Van de pet cap a una guerra. I poc se n'ha parlat de les afganeses vives sota la runa que han acabat morint en no ser rescatades pel fet de ser dones. Quantes deuen ser?
El programa de RTVE "Los años del NO-DO", més enllà de la informació històrica, traspua (involuntàriament i inevitablement tractant-se d'un producte espanyol) un esperit encara una mica de NO-DO.
Acabo de passar per la manifestació de Passeig de Gràcia.
A la tercera proclama anticapitalista i pro drets LGTBI+, m’he adonat que això no té res a veure amb Gaza o els Palestins.
No qüestiono la bona voluntat dels assistents, però per entendre l’agenda política dels