La cafeteria de baix continuava tancada tot i que cada volta n'obrien més per a servir cafés a la gent en el carrer per a portar davant la perspectiva que el govern autpnòmic demorara per un temps la reapertura total.
Després d'uns mesos havia tornat a fer-li mal el queixal de l'enteniment cap el migdia.Era un dolor àlgid que s'estenia per tota la part dreta del cap i la boca.Ni l'analgèsci pareixia haver-li provat i no havia pogut embeltir-se durant la sesta com tenia costum.
Per la seua banda el seu estava encara a nom de son pare i hauria de fer-se l'ànim de posar-lo al seu nom perquè fins i tot per a donar la lectura es requeria l'autorització del titular del contracte i això resultava impossible si aquest estava mort.En canvi no havien tingut en
La companyia d'aigües feia més d'un any que no havia pogut revisar el comptador i havia hagut d'anar a donar la lectura que era de 12 metres cúbics.Allí havia descobert que l'inversor que els havia comprar el pis de sa tia no s'havia passat la factura al seu nom i el comptador
Caminava al voltant de set hores al dia,quasi totes elles pel camp,la qual cosa equivalia a una distància al voltant de 30 quilòmetres que era quasi com anar a peu des del seu poble fins a Novelda.
Un tio segon al que li havien amputat una cama feia anys,havia mort per coronavirus després d'haver ingressat a l'hospital per un ictus.I el sogre del seu germà de 95 anys també havia ingressat per una arritmia i havia perdut les ganes de menjar.
El número de morts per la pandèmia voltava els 500 diaris i les restriccions es mantindrien sobre un mes com a mínim.Això volia dir que durant el mes de febrer no tindria pràcticament ingressos i ja veuríem a març.
s'hagueren menjat bona part de les mogudes durant el confinament.Regava sense massa fe en la collita futura en funció del que havia passat els últims anys però volia almenys que els arbres s'anaren fent grans.
A finals de gener l'aigua no parava de passar per la sèquia i els moros s'havien decidit a llaurar els pocs bancals colindants que els quedaven erms des de feia anys.Pareixia que ara ja no deixaven soltes les cabres pasturant i els seus arbres començaven a agrair-ho després que
contractat en setembre de l'any passat.Tenia la meitat de la inversió en euros i l'altra meitat en dòlars i creia que tenia una cartera prou diversificada amb catorze productes.Pensava que el temps dels traspassos s'havia acabat com el de les noves compres.Ara soles esperava cada
Abans de perdre tot contacte amb les seues inversions portava una rendabilitat acumulada del 7,7% i dels fons d'inversió que tenia perdia en el que invertia en or i en un altre de renda fixa en dòlars,el risc divisa l'havia fet perdre al voltant de 2000€ des de que l'havia
faria centrifugar per a tractar d'allargar al màxim la seua vida ja que els sorolls de cafetera que feia no presagiaven res de bo,així com les sacsejades que s'espolsava que la feien moure's del lloc.
De sobte l'aixeta havia deixat de perdre aigua i la rentadora després de donar-li dos colps contra el pis havia començat a funcionar novament amb la qual cosa ja no hauria de tornar a llavar la roba a mà a la pila del lavabo.Però aquesta volta quan la posara en marxa ja no la
tenia clar era que al voltant de l'1% de la població estava infectada i que els hospitals estaven a punt de col·lapsar i la xifra de morts no deixava d'augmentar i era la que portava la veu cantant en tot aquest fandango i la que suposadament determinava les decisions per part