Dos moments estel·lars del poeta X, per Adrià Targa elpais.com/quadern/2025-1…

Només es pot entendre el paper d'Ustrell i Escapa sota la pressió del govern dels Salvador Illa i el PSOE. Tenim els periodistes catalans -pagats per tots els catalans- anant al front d'Aragó en nom de l'antifeixisme perquè Pedro Sànchez pugui mantenir el seu poder. És gros.

Dels 2.9 milions d'autònoms que hi ha al Regne d'Espanya, més de 500.000 són catalans, 350 mil són del País Valencià i 90.000 de les Illes Balears (= 950mil en total, sobre 1/3). (Madrid: 380k). Una pujada de la quota és un espoli a la classe professional del país.

Si en entorns dels moviments socials i etc s'ha imposat la idea que el català és excloent i discriminatori i el castellà no, és perquè l'esquerra catalanista no ha tengut el coratge i la decència de dir les coses pel seu nom i plantar cara als seus "aliats" castellanistes.

Carmen Maura, catalanòfoba de manual, va rebre el Premi Honorífic del Festival de Sitges. Això diu més del caràcter mesell d’un sector que dels mèrits de l’actriu. Als catalanòfobs se’ls ha de castigar amb l’ostracisme. Ull per ull, dent per dent. elnacional.cat/ca/opinio/mese…

No hi ha acte de colonialisme més denigrant i fastigós que el lliurament dels premis Planeta. És una cerimònia que revalida cada any l’escena de l’ocupació, de Lara entrant per la Diagonal. Cap mitjà decent no hauria d’enviar-hi ningú

"Un andalús que va venir a Barcelona com tanta gent en aquella època"? Un capità de la Legión que va entrar per la Diagonal el 1939 i va muntar una editorial a punta de pistola. Aquesta senyora es fa dir periodista i aquesta cadena es fa dir televisió pública?

Encara païa ‘Ha plogut des de llavors’ i ja hi torneu amb una altra perla. Esteu en estat de gràcia, ludwigs, enhorabona

Que poc que em preocupa. I com em preocupa, en canvi, que tots diguin “qué” per “que” o que el mestre parli de paraules “que has escoltat”

Convé recordar-ho. I és tristíssim que Planeta absorbeixi cada vegada més segells. Sense anar més lluny, Periscopi fa quatre dies

Els actors catalans que es guanyen la vida a Madrid poden donar suport a Open Arms, al Sindicat de Llogateres i a la flotilla. Però no n’hi ha cap que pugui dir que Catalunya té dret a l’autodeterminació i que vivim en un país ocupat i estar segur que l’endemà tindrà feina.

Aquí la IA no hi arriba

A casa nostra hi ha classe treballadora autòctona i de centenars d'orígens diferents. Que els únics que reclamen agència pròpia en un sentit ètnic i de base genètica provinguin de la nació opressora és una forma de legitimar, amb altres noms, l'espanyolització del país.

Rufián va molt d'antinacionalista, però en realitat fa política des de la lleialtat ètnica a la castellanoespanyolitat.

Loles León té una Creu de Sant Jordi i Lluís Permanyer no la va rebre mai en 86 anys. Aquest abril el govern de Salvador Tontilla li va donar la creu a aquesta dona catalanofòbica i a Permanyer, de 85 anys, ni les gràcies. Aquest és el país institucionalment ridícul on vivim.

Clar i català!! Xavier Sala-i-Martin

Directa Ricard Gonzalez [email protected] Mencioneu només que l'acaben de traduïr al castellà i no que la tenim fa mesos en català a la La Segona Perifèria

I encara diria més: Joan Solà ja explicava que la norma de no fer concordança amb el verb haver-hi és agafada dels manuals de gramàtica castellana.

Cap al final, la crítica se’n va per les branques bohigasianes, però això la fa encara més interessant

Jo diria que, en el sentit figurat, “pas” és (o era) més habitual que “passa”. De fet, trobem més “pas” que “passa” en la paremiologia. Però cada dia sento o llegeixo més frases com “Hem de fer una passa endavant”, i em semblen una mica de mentida. Manies meves?