Hauríem d'aclarir si la nació catalana és la nació catalana o la comunitat autònoma de Catalunya. Perquè dels tres símbols esmentats només en veig un que sigui de tota la nació catalana.

El Coll de les Pinedes és el topònim que correspon a aquesta zona profusament arbrada de la serra de la Mussara, al Baix Camp, ben documentat per l'onomasiòleg reusenc Ramon Amigó. 'Castillejos' era un campament militar... Afanyeu-vos, Diputació de Tarragona! #RadarsLingüístics

Que a la TV3 del 155 ara treguin aquest bon home parlant de la “buidor que provoca la manca de transcendència” després de set anys dient al jovent que l’1-O va ser una collonada simbòlica i que l’important és tenir la festa en pau és de jutjat de guàrdia. x.com/som3cat/status…

Ho tenc comprovadíssim: sovint aquells que més es dediquen a militar i a la política són els menys lúcids, els més confusos. Estan tan deformats per inèrcies, dogmes ideològics, dinàmiques internes i retòrica robòtica que miren la realitat i no la veuen ni la saben explicar.

Avui arriba finalment a cinemes Estrany riu, de jaumeclaretmuxart, després de l'exitós pas pels festivals de Venècia i Donosti. La força d’Estrany riu radica, principalment, en la seva capacitat de crear un onirisme i una segona vida per la natura que filma. lovellilonou.cat/2025/10/03/est…

Si tingués diners, faria aquesta revista en català. Mentrestant, fem altres coses.

RTVE Catalunya "parla sense filtres sobre la seva trajectòria i els límits del cinema català" Em faig un fart de veure pelis i sèries escandinaves, països que tenen tots una població semblant o inferior a Catalunya. On té els límits el cinema danès?

La Ilíada la trobo una mica heteropatriarcal.

Penso que Portugal i Galícia són dos bons exemples del que passa en dues regions respecte a la llengua i la cultura. Compareu el galaicoportuguès a Portugal i a Galícia. És clar el que fa tenir un estat. No calen més paraules.

Els programes de mà per a adults, on paren?

L O P E Deu ser com viure en un tanatori

Aleix Renyé Fa anys la meva filla va anar a plaça amb la seva iaia i una dependenta li va parlar de tu. La iaia li va contestar “que hem menjat del mateix plat vostè i jo?” 😁

«La societat totalitària, sobretot en les seves versions més extremes, tendeix a abolir la frontera entre el que és públic i el que es privat; el poder, que es fa cada cop més opac, exigeix que la vida dels ciutadans sigui sempre més transparent.» Kundera, a L’art de la novel·la.

Art, patrimoni i natura s'uneixen a la #RutaMirAlforja , un itinerari promogut per Ajuntament d'Alforja pels llocs que #JoaquimMir va immortalitzar amb el pinzell. 🎨 La Diputació de Tarragona ha col·laborat en la posada en marxa de la ruta, que té com a comissari Marc Barceló. #CulturaDipta

Melodies filològiques, per Enric Gomà. Davant meu un individu diu: "No roda Girona" per "No gira rodona". La dislèxia és un gènere literari.

Segles de famílies treballant la terra perquè al final un nou-ric o un guiri reformi el mas amb interiors d'estil minimalista o de cabana de llenyataire nord-americà.

Saturar la Casa Batlló de bombetes i mappings és una forma de posar en dubte la seva bellesa.

Recepta contra l'autoodi (en la literatura catalana), de Josep Murgades. lit.cat/josep-murgades…

Si encara no se us n'ha anat el #tió, podeu cantar-li aquesta cançó recollida a Alforja (Baix Camp). Coneixeu alguna altra cançó del tió que anomeni los "gojos de sant Corneli"? carrutxa Museu de la Música de Barcelona Revista Caramella L'informant és n'Antoni Àvila Salvadó, dit Flautes.