Del servei militar que em feren fer, què em va quedar que siga just? Només el gust per la fresquesa de la cervesa.

El general, victoriós i cobejós, amb fam letal de més poder, tingué l’error que volgué ser emperador. I fàcilment ho aconseguí, tan fàcilment com poc després acabà pres cara al botxí.

Igual com llaures un camp cercant de fer guaret, també hi ha encant en el secret de les paraules.

L’estadi ple quan ix Rubén, fiscorn en mà, l’himne mamprén i a tots allà deixa el cor ple d’una serena tranquil•litat després la pena que ens ha passat. Visca València! Seguim avant amb consciència de poble amant de la cultura que ens dona altura.

Johnny, soldat, prengué el fusell i, en el combat primer, caigué ell amb la pregària d’honrar la pàtria. Terriblement handicapat, viu el turment que s’ha salvat amb ferides naleïdes. Reconeixent el seu estat, vol ser mostrat perquè la gent veja quin fet la guerra ha fet. …

… El general li diu que no i al del missal i creu al pit: -Que entre en raó el malferit! -Això, senyor, no ho ha fet Déu. Com bé ho sabeu, és humà horror. Només reitera que vol morir. Quan la infermera el vol servir, és sorpresa i desmesa. Els llums apaguen i tot ho amaguen.

El dictador veu els metges com uns heretges mala llavor. Molts n’ha colpit i perseguit. Quan ell pateix un greu dolor, ¿qui s’atreveix perquè un doctor vinga i l’atenga sens que els reprenga? El dubte agut, el terror, els paralitza i el temps perdut és punxador per qui agonitza.

Fent més preguntes resols problemes. Però en sistemes totalitaris, fent més preguntes has acabat d’empresonat patibulari.

Sí, la vaig veure en el passatge sols un instant. I m’heu de creure, aquella imatge retinc vibrant.

Tingué uns fills, bords, que l’han deixada abandonada i s’han fet sords al greu lament de la sofrent.

Tots l’aplaudiren per l’esplendor que amb ell gaudiren. Reuní diner, fama i poder. Mes fracassà. Desitjà amor, mai no el trobà.

Forçat soldat i al front portat. Activista pacifista, es va negar a disparar. Per tan greu manca d’obediència, prompte hi ha acord en la sentència i el cas es tanca: pena de mort. Afusellat, davant Paulet se’ls fa cantar per demostrar ardor soldat. Ningú ho ha fet.

Hi hagué a Birmània la greu insània d’atacs roïns contra els muslims. Molts van fugir a un monestir de fe budista. Els que els buscaven, irats bramaven amb bogeria una racista carnisseria. Amb gran valor, el vell prior els parlà així: -Abans d’entrar m’heu de matar primer a mi!

Igual com llaures un camp cercant de fer guaret, també hi ha encant en el secret de les paraules.

Privatitzaren serveis pagats d’obedients contribuents. S’adjudicaren tributs firmats en dinarots de borinots, incompetents i delinqüents. I celebraren que el que furtaren fou dividit i repartit per a les arques d’uns oligarques.

Sense ser líriques ni tan xalestes com les grans odes dels vells rapsodes, amb goig done estes faules satíriques.

Pel borinot tan acostat al Trumpellot ni una aguileta que m’he guanyat em serà treta.

El trump-ellot i el musk-ardó, quina parella de borinots trets del caixó de roba vella.

No vull fer gros a cap fantotxe ni cap terròs com l’amo d’X. No ho consentisc i li ho reprotxe.

Amics i seguidors. Moltes gràcies per la vostra companyia. El nou amo ha fet uns canvis que desvirtuen la realitat i la veritat. Vos confesse: després de vuit anys i de 13.500 tuits abandone este territori hostil a la raó i al lliure intercanvi d’idees. Ens veiem en BlueSky?