Joan Marco Ahicart (1936), ens parla de la Barcelona de finals de la guerra civil, on la supervivència era més difícil que als pobles com Torà. #recordantora #memoriahistorica #tora #arxiuapact

Josep Miramunt Gili (1934), ens parla de quan els pagesos cremaven rostolls i marges. Es feia de manera controlada i de nit. Una mesura per controlar les males herbes en els cultius de cereal de secà. També feia funcions de tallafoc. #recordantora #memoriahistorica #tora

8 de desembre de 1952, partit de futbol del Torà al camp del Sanaüja. Identifiquem: Ramon Padullés, Jaume Vilagut, Miquel Flores, Josep Miramunt i Joan Calleja. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Ramon Culell Aynés (1944) del mas Cabirols, ens explica que els divendres anaven a mercat a Torà a vendre ous, conills i pollastres. Amb els diners obtinguts compraven al mercat aliments que no produien al mas. #recordantora #memoriahistorica #tora #arxiuapact

Jaume Badia Martínez (1946). El Jaume treballava a l'Agudana de Torà quan, l'any 1973, l'empresa decideix fer un nou escorxador a Cervera. #recordantora #memoriahistorica #tora #arxiuapact

Vista de Torà des del Calvari. Any 1936. No identifiquem als dos nois. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Montserrat Marimon Closa (1946). La Montse ens explica que l'aixovar i els regals de boda eren exposats públicament a vista de tothom. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Joan Vilà Albareda (1934), ens parla de mossos i de dones a minvar. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Vista de Torà des del Calvari. Any 1936. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Enriqueta Parramon Meix (1945), ens parla del primer secador de cabell de ma que van utilitzar a la perruqueria. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Jaume Marimón Closa (1952), ens explica una anècdota de quan el club de futbol Torà va jugar uns amistosos a diferents països europeus, l'any 1970. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Priors i priores del Roser, vers 1943. Identifiquem al mosso de cal Basté, Engràcia Meix, Soldada, Josep Maria Massanés, Teresa Riera, Elvira Riera, Ramon Puig. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Pere Molins Vilaseca (1931), ens explica que a casa prenien llet de les vaques de cal Ramellà, però al ramat de Clavells hi tenien una cabra que amb la seva llet feien metons. Per quallar la llet utilitzaven herbacol #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Joan Freixes Torra (1937). Ens parla del racionament d'aliments durant la postguerra. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

12 d’octubre de 1948, l’Excm. Sr. Bisbe de Solsona, Dr. Vicens Enrique Tarancon, beneïa la nova campana de l’Aguda. Se li ficaren els noms de Sofia, Montserrat, Dolors. És pagada per Francesc Cererols Solé i la seva esposa Teresa Sucarrats, ell natural de Torà, vivien a La Canya

Jaume Jolonch Pla (1929). Ens explica que històricament a Torà havia tingut molta vitalitat el sector industrial, artesanal i el comercial. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Lluís Vilaprinyó Fornell (1938). Santa Maria de l’Aguda històricament ha estat, per la gent de Torà, el darrer remei, l’última esperança en les hores negres per la dissort. El Lluís va patir un part molt complicat al néixer. La intervenció del doctor Maluquer li va tornar la vida

Grup de joves a l’era de cal Coberó de l’Aguda, un 12 d'octubre de 1966. Josep Balielles, Antonio Ferrer, Domènec Vila, Joan Fonoll, Jaume Tarruella, Ramon Castellá, Josep Maria Mases i Ramon Torné. Antonio Torra, Celestino Font, LLuisa Tomàs, Antonio Solé, Josep Maria Solé

Maria Teresa Vilaseca Farré (1941 ), ens explica el significat de ballar el ball vuit amb un noi. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact

Mercedes Crespo Costela (1944). Abans la gent s'ajudava. #recordantora #memoriahistorica #memoriaoral #tora #arxiuapact