Arrel de la situació viscuda a França revolucionària, el bisbe de Solsona (Rafael Lasala) va fer córrer una circular al març de 1792, en la que animava a acollir com a "hermanos y feligresses suyos" a tots aquells expatriats per "la causa de la religion"

Sagàs 💘 elpuntavui.cat/cultura/articl…

Brillant reflexió de Carles Freixes Codina i Oriol Picas MEV, Museu d'Art Medieval sobre l'art deslocalitzat. elpuntavui.cat/cultura/articl…

Moltes gràcies Maria Palau , un treball en equip Museu de Solsona MEV, Museu d'Art Medieval i CRBMC

El 29 de novembre de 1783, Mariano Bordons i Aguilar, daurador natural de Solsona, però habitant de feia molts anys a Berga, feia testament. Junt al testament, hi ha un inventari post mortem que ens permet conèixer què tenia a casa i els retaules que tenia encarregats per daurar.

La mort ens atraparà a tots tard o d'hora: siguem rics o pobres, ciutadans o barons... El dilluns 12 de novembre de 1352 Galceran de Pinós, feia testament. Va manar ser enterrat a l'església de Bagà, al lloc "ubi finius nobilis Petri Galcerandi de Pinosio, paris nostri carissimi"

Pels volts del 1460 a Tortosa es compraven taronges de Xàtiva, Joan Alonso

El 2 de setembre de 1934, el rector del santuari de la Consolació torna a dir missa a Sant Salvador de la Vedella. Alguns del poble el van rebre amb una bandera republicana i una senyera lligades a la creu de la plaça i amb una pancarta de caràcter anticlerical (vegeu ALT)

Pere Mangai confessà que feia vuit anys resà la salat, però només una vegada. Aquell dia fou temptat pel dimoni, però mai més tornà a passar. L’inquisidor li preguntà què paraules pronuncià. Llavors Pere resà de nou. I I'escrivà anotà: "Alham du rilleli arabi al ala mine" ✍️ 1573

Sobre pesca salada i alimentació. Al segle XVI les classes populars a Barcelona compraven moltíssima arengada (sardina). També lluç salat i diferents talls de tonyina, com la 'sorra'. Pesca local i sobretot importada de l'Atlàntic. Imatge: Comptes de la Lleuda de Mediona, 1535

El 15 de maig de 1886 tingué lloc un intent frustrat d'atemptat contra l'industrial i alcalde de Berga, Agustí Rosal. Pocs dies després, un individu sospitós fou detingut i, sense cap presumpció d'innocència, empresonat immediatament després de declarar davant la justícia.

El cel té un aspecte tèrbol i blanquinós per l'arribada de fum dels greus incendis que afecten la meitat occidental de la península Ibèrica. Això fa que ens arribi menys radiació solar, com si tinguéssim una fina capa de núvols, i està frenant la pujada de la temperatura.

El novembre de 1720 tenia lloc un gran incendi a l'alt Berguedà. Es van cremar les muntanyes de Falgars, Saldes, Grèixer, Vallcebre, Figols, Fumanya, Peguera i fins al port del Compte (i d'altres). Curiosa la descripció que se'n fa, semblant al que observàvem ahir amb el Sol.

Fa un parell de setmanes, Televisió del Berguedà difonia la publicació de "Cooperativisme al Berguedà: una història de l'economia social i solidària". Aquí us deixo el link del fantàstic reportatge 👇🏼 youtu.be/nZ9QSf4YCTw?si…

Ens ha deixat Eduard Carbonell, catedràtic en història de l’art especialitzat en patrimoni cultural i museologia, que com a Director General de Patrimoni va presidir, juntament amb els bisbes Moncadas i Deig, els patronats del Museu de Solsona entre els anys 1988 i 1994.

Vivim en un món en què una senyora que tenia un blog i va fer un llibre s’atreveix a bufar-li l’orella a l’Àngel Casals, catedràtic d’Història Moderna de la UB respectadíssim, amb centenars de publicacions i amb una trajectòria sòlida com pocs altres.

Sentir-se del Pi és estimar Barcelona. elpuntavui.cat/cultura/articl…

“Els padrins del poble recordaven que aquell pa va sortir ‘dolent’, probablement contaminat per l’olor dels pigments cremats, i mai més no se’n va tornar a fer cap fornada amb fusta sagrada”. Històries sobre el patrimoni i la Guerra Civil Espanyola. naciodigital.cat/lleida/cultura…

Dubtes? Veieu aquest vídeo #sixena elpuntavui.cat/cultura/articl…

El proper 4 d'octubre retrem homenatge a Jaume Anglada. Va ser un mestre de la República, amb una història similar a la d'Antoni Benaiges. Aquest no va morir a l'esclat de la guerra civil, però sí que va patir un llarg calvari per haver sigut fidel els seus ideals.