💔

Una delícia per senzilla i perquè cus les històries amb un fil delicat. M’ha recordat sovint les històries del seu podcast “Gabinete de curiosidades”

📚Tornar als orígens, al món rural, tota sola, per intentar (re)viure. Impactant. Tot i que potser, amb aquest “fons d’armari”, coincideixen massa novel•les darrerament ¿?

📚 No soc gens del gènere #TrueCrime, però tenia el cuc de retrobar la Makkai

📚”Deu ser normal que no puguin mirar de cara la gravetat dels seus actes. Si realment els poguessin mirar, se suïcidarien. Per mi, l’única sortida honorable per a un violador de menors. Morir de vergonya”. Plaff!! Una bufetada en tota la cara. Un text esgarrifós i molt incòmode

📚: “Abandona la perfecció, cosa que no vol dir morir, tarada! No pots ser com nosaltres, com la resta, normal, trista, estar fotuda, viva i plena de remordimients? (…) El que sigui! Com a mínim sabràs que a la fi tindràs el que més desitges a la vida (…) Morir! Uf…

📚 “La infància és com un carretó que s’arrossega tota la vida. Em fa por girar-me a mirar què hi ha a dins i que res s’assembli al que recordo”

📚: “… a mi m’agrada molt parlar de llibres amb la gent que s’ho passa bé parlant de llibres. M’agrada el paper. M’agrada el seu tacte, m’agrada notar-me un llibre a la butxaca del darrere. I també m’agrada l’olor dels llibres nous”. A mi, també 🖤

📚Del viatge a Bòsnia —ja fa un piló d’anys—, en recordo la tristor que vaig sentir en veure l’esquelet del que havia estat la Biblioteca Nacional. La Zora m’hi ha fet tornar 🖤

📚: “—Lo lógico sería que los ignorantes se extinguieran antes —prosiguió Elizabeth—, pero Darwin no tuvo en cuenta que los ignorantes rara vez se olvidan de comer”. M’ho he passat pipa amb la Zott. El sarcasme i unes quantes bufetades a la cara per abordar la igualtat de gènere

📚: “És veritat que els homes que ploren són sensibles i estan en contacte amb els sentiments, però en general els únics sentiments amb els quals són sensibles i estan en contacte són els seus”. La 💥 de l’Ephron per parlar d’una experiència amarga i dolorosa.

📚Diuen que és un imprescindible de la literatura africana i a mi, m’ha encantat; de fet, l’he “devorat”.

📚: “Vols perdonar-ho tot , va dir la meva amiga, i hauries d’oblidar-ho tot. Però descobreixes que no pots perdonar algunes coses, ni tan sols quan saps que t’estàs morint. I llavors això es converteix en la teva pròpia ferida oberta, va dir: la incapacitat de perdonar”.

📚 No he aconseguit enganxar-m’hi. Potser sí que reflecteix el malestar adolescent, però redactat i passat pel sedàs d’un adult, diria…

📚Família, parella, feina, un desert, històries paral•leles, èxode, aventures i un viatge en cotxe. A estones absorbent, d’altres confús i en alguns moments, prometedor. Potser massa coses…

📚 Sobre la identitat i la supervivència d’una nena-noia-dona trans durant els 80s-90s. Dura, sí, però m’ha ENCANTAT, la història en sí i com està escrit.

📚: “Tan li fa. Això és el que fan les dones, se suïciden, o renuncien, o diuen: «Tant li fa»”:

🖤