Personatge majúscul, avui encara massa poc conegut. Per vergonya meva, he de dir que jo mateix el vaig descobrir tot just fa uns mesos gràcies a aquesta magnífica nova edició de "Els vells" de la Gemma Bartolí a ADESIARA EDITORIAL . Imperdible!

Òndia, quin greu! Per a mi, Eusebio Poncela serà sempre l'inoblidable Dante a Martin (Hache), d'Adolfo Aristarain (1997). #DEP

Aquest #JocDeCartesEstiu3Cat m'ha recordat un de l'estiu passat, en què dos restaurants d'un cert nivell competien amb un "bar Pepe". I al d'avui, a sobre, dels dos únics candidats possibles, els bons -la noia italiana i el noi calb- són els que han perdut!

Per un cop, TV3 no ha emès a les sobretaules d'estiu una d'aquelles sèries centreeuropees de quatre duros, sinó un producte amb cara i ulls. I a més, amb un bon doblatge al català. L'enhorabona a tot l'equip i esperem que aquesta sigui una flor que faci estiu (mai més ben dit)!

Joc de cartes és a la restauració el que Eufòria és al món de la música o les tertúlies futbolístiques al món de l'esport: espectacles a partir d'un pretext temàtic, sense més. Que cadascú es quedi amb l'espectacle que més el distregui. No hi busqueu, però, tres peus al gat.

Inaugurem temporada teatral en família, com sempre (enguany molt aviat!), amb El principi d'Arquimedes: les noves generacions mereixien veure el (ja quasi) clàssic de Josep Maria Miró. Bona temporada teatral a tothom! 🎭 😘

Els 70 llibres més esperats de la tardor segons Quadern: narrativa, poesia i assaig (perdó, "no ficció"), originals en català i també traduccions. Endivineu quin gènere literari no hi és (ni se l'espera!)

Molt interessant l'article de Joao Borges, amics de Núvol, però si bé en castellà, els escrits de Von Kleist potser són una novetat (Acantilado), en català els tenim publicats des de fa més d'una dècada (Accent).

De literatura, i de Dostoievski, se n'ha de parlar amb aquesta passió (i ironia).

Jo, quan surto de casa, miro la previsió del temps per saber si m'he d'abrigar més o menys, si he d'agafar el paraigües o no i si he de fer alguna activitat determinada, saber si podré fer-la o no. Simple sentit comú.

És molt clar que a Hamas li importa un rave l'estat palestí i que a Netanyahu li han anat de conya els segrestos per "completar" la colonització de tota la regió i salvar, així, el seu cul polític.

És el que va passar als 90 a la GB, quan el 1r govern Blair va fer enormes inversions en uns ferrocarrils privatitzats durant l'etapa Major. Diversos accidents per deixadesa van precipitar la intervenció del govern. David Hare ho explica bé a l'obra de teatre The Permanent Way 👇

Words fail me...

The Truman Show.

La pre-precampanya electoral a les Municipals de 2027 a Barcelona ha començat de manera MOLT intensa. Tota la carn a la graella des del 1r minut!