En aquest país nostre, la gent que fa més soroll es divideix en dues trinxeres: la dels que estan fèrriament convençuts que Laura Borràs és innocent i la dels que estan fèrriament convençuts que Laura Borràs és culpable. I així ens va.

Des d'una trinxera es carreguen el Serrat perquè, en un concert de més de 2 hores, dedica uns 10 minuts a parlar en castellà; des de l'altra, perquè ha cantat més cançons en català que en castellà. Estem malats. Quina mandra, tot plegat...

Enmig de tanta víscera, un que hi toca (al meu modest entendre, vaja) naciodigital.cat/opinio/25585

La consigna "Com pitjor millor" és aberrant fins i tot idiomàticament. Els il•luminats que la van posar en circulació no devien tenir el més mínim sentit de la llengua (és a dir, el que cal per veure que és infinitament més natural dir "Com més malament, millor"). Pobre català.

En el número 1 del rànquing de grans frases d'aquesta campanya: "Nosaltres continuarem lluitant des de la tendresa!". Aviam qui ho supera, això.

No sabia que la Carme Junyent estigués malalta, però fa un parell de dies m'hi va fer pensar no sé quina autoritat acadèmica que parlava de l'"estudiantat". I ves que aquest mateix personatge no corri ara a vessar llàgrimes de cocodril fent públic algun lament necrològic.

GU 115.000, ANC 800.000. Jo diria que no us acaba de quadrar. I si quedéssiu un dia i us poséssiu d'acord en la manera de comptar-ho, i paréssiu ja de prendre'ns per cretins a tots plegats?

Ahir, a la Rambla de les Flors de Barcelona, vaig sentir parlar català. Se'm van negar els ulls.

Hi ha uns quants ultrapuristes altament nocius que, instal·lats en una ucronia delirant, extirparien dels diccionaris tots els suposats castellanismes del segle XVI ençà. Bandejarien, per exemple, expressions com 'venir de gust' i 'trobar a faltar'. Sabeu de qui parlo?

S'ha mort Joaquim Mallafrè, un gran traductor i una bona persona.

Ara els apòstols del català genuí ens adverteixen que, si diem: "Hola, nano", pequem per partida doble: tant 'hola' com 'nano' són castellanades intolerables. Total, que aquests il·luminats ens pinten Sant Cristòfol Nano dia sí, dia també. Quina creu.

"Hola, nano! Aquesta tarda, què?" Segons els ACG (apòstols del català genuí), aquí només se salven 'aquesta' i 'què': la resta, castellanismes intolerables.

Algú sap qui és un (o una) tal Madaix, sòrdid personatge que no respecta ni els morts ni les normes d'accentuació?

Algú em podria aclarir per què al sindicat que defensa les persones que viuen de lloguer no hi admeten homes? Gràcies.