Un dia de novembre de 1414 dues gerres de candeles de seu arribaren a Sardenya en la nau d’Antoni Cardona. La càrrega era d’un valencià anomenat Francesc Vidal. I tot això ho sabem per un albarà de Pere Joan que travessà la mar buscant les mans d’un batle valencià. ✍️ 1415

En un mar de cera circular una matriu de metall va estampar sobre paper un escut quadrilong de minúscules dimensions amb les armes dels reis que portaren el català a la ciutat de l’Alguer. Escut: 5 x 4 mm. ✍️ 1415. Segell de la duana de l’Alguer.

“Ay, ay, que ferit m’han” gemeca el blanc d’un arquer certer. Un gos no fa cas de l’os que porta una mà. Acaba de descobrir l’amagatall d’un conill que treu el cap atemorit. I una creu en una lletra completa l’escena. Hi ha paraules on viu la mort. I la por. “Segona” 📖 1430

Ara mateix el Director General de Cultura supervisa amb el director de l’ARV una transferència documental. Si no hi ha publireportatge, li agrairé l’interés. Si no és així, ha de saber que és indecorós convertir en un plató un arxiu que no té ni manteniment ni nom. Miquel Nadal Tàrrega

Les llotges són les “fàbriques” de la revolució comercial de la baixa edat mitjana. No diré quina és la meua preferida perquè està lleig fer públicament distincions entre germans. Però hi ha una que s’emporta la palma.

Celebre l’interés per preservar i difondre documents com aquests. Però si els arxius de la GVA han de catalogar i digitalitzar fons aliens amb mitjans propis es despullarà un sant per vestir-ne un altre. Siguen coherents i reforcen les plantilles si els interessen els papers

Serà casualitat, Amador, però hui la meua taula era un mar de documents relacionats amb els col·lectors de la lleuda de Tortosa, impost que gravava el trànsit marítim de mercaderies. ✍️ 1451

Farta de petulàncies que no volia escoltar, amb paraules punxoses com espines de roses li contestà: –No desitge ser flor ni florera. El que vull és ser jardinera. I arrancar les males herbes que arrelen al meu jardí. "De les flors, la flor" 📖1408

En un paper viuen tres animals: un lleó, un corder i un llop. ¿És cosa normal que un llop esdevinga corder? Tant de bo coses que semblen impossibles puguen fer-se realitat. De llops amb pell de corder estic ja molt fart. “Si lupus est agnus no est mirabile magnum” 📖 1396

L’autogovern de les nostres universitats (municipis) ha estat essencial per defensar la veu i les decisions de la societat valenciana d’època foral i, postforal. Conèixer la història dels nostres consistoris es lluitar contra el colonialisme.👇 diarilaveu.cat/cultura/les-co…

Els documents són vehicles de memòria. De vegades viatgen misteriosos passatgers amagats en vells papers. I només amb saviesa i paciència els testimonis del passat arriben a les nostres mans. Gràcies a la ciència de Maria Toldrà un proverbí llatí ha arribat al seu destí. 📖 1396

Fa segles arribà al port occità d’#agde una càrrega d’arròs procedent de València. El 1939 els francesos hi construïren un camp de refugiats, “el camp dels catalans”. Els exiliats foren “acollits” en barraques. Però al seu voltant no es veia arròs. I es passava fam. ✍️ 1405

Hi ha documents que són jaciments de paraules sedimentades pel temps. En una vela un escrivà expressa un desig. Anys després un col·lega li diu que allò que va desitjar s’ha fet realitat. –“Hora bona yo volria que haguéssem pau” –“Ara ora bona”   📖 1432

Joan Alonso I com que anomenes la Seu d'aiXàtiva, mira que me se va ocurrir per saludar la visita de Toni Cucarella a Oliva. La gravació va ser una breu passejada pel teu poble, mentre esperava que la meua dona acabara una reunió en el consorci de residus. Tot va ser grata improvisació...

El compromís amb la protecció i conservació del patrimoni documental no pot quedar en paraules. Si alguna cosa no necessita un arxiu són paraules. Però un servei de manteniment és indispensable. La Generalitat ha de complir la Llei amb fets i no amb paraules grandiloqüents.

Fa 20 anys d'esta passejada per Bragança Tot i la seua deficient gravació, quan més la veig, més m'entusiasma el seu record. Només era parada i fonda, camí de Sant Jaume de Galiza entre camins de frontera Joan Alonso Aureli Castello FLNA

Joan Alonso Aureli Castello FLNA Un dissabte de fa uns quants estius (la Plaça del Mercat, encà no era per a vianants) vaig acompanyar la dona a València, mentre ella aclaria la seua comanda, vaig fer esta passejada de flaneur per entre els dos Café Lisboa...

El 20 de novembre de 1490 es va imprimir a València la primera edició de “Tirant lo Blanch”, de Joanot Martorell. #DiaLlibreValencià “Proveir la present escriptura amb les dites armes de Martorell esser registrada en los libres de la sua cort ad eternam rei memoriam” ✍️ 1544