Per què la independència?A) Perquè aprendre el català sigui un deure de tot ciutadà. B) Perquè els nostres diners serveixin per encarar els reptes que té el país. Com el País Basc, vaja. (Aquests resulta que NO són insolidaris) C)Perquè no ens fotin d’hosties quan anem a votar.

Entre els èxits més importants que ha aconseguit el Cens del Poble Català és que s'entengui i s'accepti que: 1- no tots els residents són catalans 2- tots els estats del món fan un cens 3- els estats europeus segueixen el criteri de filiació

Ja hem presentat les 4.970 firmes. Avui a les 14, a l'informatiu de Betevé.

2/ Ja estem començant a recollir publicacions i gravacions de mitjans que diuen o fan interpretacions de coses que suposadament jo he dit o publicat. L’última vegada no els vaig dur davant la justícia per difamar-me, però aquest cop serà diferent.

Labordeta: "En Benasque se habla catalán" Interviu 2004 Anem enrere, com els crancs

Em diuen pel pinganillo que la Generalitat s’ha gastat una pasta gansa extra en climatització del pavelló de la fira on hi ha l’exposició “Fabular paisatges”, comissariada pel Manuel Borja-Villel. Suposo que els meus articles hi han contribuït, mal m’està de dir-ho. [segueix]

ATENCIÓ! Segons un estudi d ifop (centre d'estudis sobre l'opinió pública,fundat el 1938), q gaudeix d'un merescut prestigi i llarga trajectòria: el 67% dls nord-catalans voldrien un estatut d'autonomia i un 64% voldrien q el català s'ensenyés obligatòriament i en horari escolar

💬 Noel Huguet Sabà (Nexe Nacional): «No només volem emancipar el país perquè patim una repressió democràtica, sinó perquè som un país diferent i volem defensar la nostra diferència nacional, que no és cap delicte. No hem de demanar perdó per ser catalans». 🎯 vilaweb.cat/noticies/entre…

Excel·lent Gerard Furest: "La blanquitud, us ho asseguro, no és un superpoder infal·lible contra l’opressió. El cas dels estonians és exemplificatiu: blancs, europeus i, durant segles, sotmesos a dominis estrangers com el rus o el suec".

Un entusiasta declarat i desacomplexat dels culs de les dones, @elgranPerich. Deia que quan una dona et deixa i veus com se’n va anant el cul és l'últim record que te’n queda. 😻 Sense ficció 3CatCultura 3cat.cat/3cat/les-set-v…

Caixabank també diferencia entre català i valencià. Em sembla que abans no ho feia.

Un decret de la Generalitat d'avui fa 89 anys establia la divisió de Catalunya en comarques. Un record per a Joan Ballester Canals, jutjat i empresonat per propaganda il·legal, per haver publicat el 1962 el mapa comarcal dels Països Catalans, "la maniobra + eficaç" segons Fuster

El 1914 els municipis catalans amb telèfon eren 38. El 1922, 405, gràcies a la Mancomunitat q va establir la 1a central automàtica a Balaguer. El 1925 el govern espanyol ho va expropiar i va cedir l'explotació a la "Cia. Telefónica Nacional de España" creada el 26 d'agost de 1924

🎙 OPINIÓ - Toni Vall “Ella era la Juani i també la pel·lícula sencera, impossible imaginar-la sense ella, sense la seva força i el seu caràcter. No és fàcil que interpretar un paper esdevingui una creació irrepetible.” rac1.cat/opinio/2025082…

De la majoria, catalanista i tot, ai las!, se’n poc esperar poc, en aquesta matèria. Però com pot ser que sectors amb formació no entenguin que, posats a recórrê-hi, NO POT SER MAI: “gilipolles” si de cas “gilipollas” o “hilipolles” no et “jinyis” si de cas “hinyis” o “jiñis”

🔍 Sabies que a Barcelona hi ha un punt on el Paral·lel i la Meridiana es donen la mà? No és cap metàfora: és la Torre del Rellotge del Port Vell! ⛵ Segueix aquest fil per descobrir una història fascinant de ciència, urbanisme i simbolisme. #Barcelona #Història #Astronomia

Al món suburbà i rural de Bèlgica et pots fer la casa com vulguis. Les normatives urbanístiques són molt permisives i tot belga pot fer-se la casa com li roti. Això crea resultats singulars que el blogger Hannes Coudenys recull sota el nom "Ugly Belgian Houses". Alguns exemples:

A la 2a meitat del XIX, la llengua recuperà un petit espai públic sota l'impuls de la Renaixença i començaren a sortir mitjans per ajudar a difondre-la. El pioner va ser "Un tros de paper", publicació quinzenal fundada el 1865 per Albert Llanas que després esdevindria setmanal