L’Helena, la meva germana, va deixar un disc inèdit quan va morir el 2018. Gràcies a la feina dels seus amics, l’1 de novembre es presentarà el disc, i es podrà comprar, en un concert/homenatge a l’Heliogàbal. Dimecres va sortir el primer tema: open.spotify.com/track/4tiNcRzN…

🔴D'aquí a vint anys ens trobareu corbadets, esdentegats i explicant qui sap quins sopars de duro, serem difícils d'aguantar, però tindreu paciència amb nosaltres perquè recordareu que un dia vam acompanyar Ramon Monton en aquella enorme expedició cap a Egipte.

📢 El compositor Joan Magrané Figuera i Esteve Plantada, director del Congrés de Cultura Catalana, han donat els detalls de jornada "La música clàssica catalana: patrimoni existent i futur" al programa Assaig general de 3Cat 3cat.cat/3cat/magrane-s…

«Si dividíssim en deu parts el plaer de l’amor, l’home en gaudiria UNA i la dona NOU», això va dir Tirèsies i això defensa la nostra autora. Dimecres 5 de NOVEMBRE a les 19 hores a les Cotxeres de Sants. Hi treguin el cap!

"Els humans hem patit tres grans ferides a l’amor propi: l’heliocentrisme, que ens desplaça del centre de l’univers; la teoria de l’evolució, que mostra la nostra continuïtat biològica amb la resta d’éssers vius, i la psicoanàlisi, que revela que ignorem les nostres motivacions".

Si mai em desanimo (tot costa molt) penso en Joan Sales anant poble per poble explicant a la gent per què era important que se subscrivissin al Club Editor d'aleshores. Ser català és pesat. Però tenim la sort que, les coses que fem, les fem més enllà de la nostra generació.

Diumenge 2 de Novembre: Sortida al Tossal de les Forques (Ponts) Inscripcions: fins avui dijous (30/10) a la nit: forms.gle/UmTeeS2K37QYjx… Més info: instagram.com/p/DQbwO4JiJX7/

Jo acabava la frase amb "...i no tindrà cap de les dues coses." Perquè el conflicte amb Espanya no és una cosa que triem nosaltres, ni que triem "posar al centre." És el centre. Pots dissimular una estona, però a risc d'acabar sent un enemic de tu mateix. Ot Bou i Costa Jordi Amat

«Carregar la culpa (i transferir-la)», per Jan Brugueras L'experiència de viure com a jueu a la Unió Soviética i en la seva àrea d'influència és representada de manera diferent a «Mal jueu» (editorial afers) del periodista francès Piotr Smolar... editorialafers.blogspot.com/2025/10/carreg…

Fa cinc anys, a les botigues de roba de 2a mà, només hi anaven els immigrants i la gent que fa consum responsable. Avui no s'hi cap. Són el futur, pq és absurd alimentar un mercat globat ple d'esclaus i pq, sobretot si tens nens petits, no cal gastar pq tot duri dos dies.

Pareu de fer propaganda als palmeros del PSOE

Quina gravitas que té la Virginia i quina lloca que és la Vita. ¿Per què sempre hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes?

Aquest dimarts 4 de NOV, una conversa sobre arquitectura, arrelament i transcendència. Amb Eloi Aran, @carles_torner, Maria Garganté i Anna Punsoda Ricart. Valdrà la pena! ⏰ 18,30 hores 📍 La Capell (Plaça Nova, 5, Barcelona). + info: fragmenta.cat/2025/10/06/car…

Vaig fer això per a una amiga que volia saltar balcó avall un dia que només acabava d'ovular. Disposeu-ne.

Un pòdcast amb la Montserrat Dameson i el Pol Viñas, dos articulistes que van començar a publicar quan el procés ja havia fracassat i que han construit el seu discurs sense la força de cap onada. A través d'ells i la seva cerca, tot es veu millor. youtu.be/_R0BxPGImXs?si…

🏛️ A través de Les afinitats electives, Johann Wolfgang von Goethe ens convida a reflexionar sobre el desig com a força transformadora, inevitable i, sovint, destructiva. 📅 12 de novembre a les 19h 📍 CaixaForum 🎟️ festivalclassics.cat/activitat/les-… #FestivalClàssics

DEMÀ DIMARTS, una conversa sobre arquitectura, arrelament i transcendència. Ens hi juguem molt! Amb Eloi Aran, Carles Torner, Maria Garganté i Anna Punsoda Ricart. ⏰ 18,30 hores 📍 La Capell (Plaça Nova, 5, Barcelona). + info: fragmenta.cat/2025/10/06/car…

Ja fa temps que ho dic, però vejam si els que són més mediàtics els feu més cas. Ester Baiget: “Vivim en un procés de substitució lingüística” vilaweb.cat/noticies/ester…

"Quan Caravaggio pinta la Mare de Déu, Sant Joan o Nicodem amb el rostre i el cos de la gent del carrer, no busca l’escàndol sinó les arrels simples de la religiositat popular". Caravaggio (i Pasolini) vistos per Xavier Albertí. A impremta!

Feliç de pagar impostos.