Enguany celebrem els 50 Premis Octubre. És el moment d'anar fent balanç d'aquest mig segle de trajectòria. Si seguiu aquest fil anirem recordant els guanyadors de cada edició. La majoria de títols encara els podeu trobar a llibreries o a tresiquatre.cat

La Trinca va ser el grup musical amb més sentit de l'espectacle que hem tingut i amb una extraordinària capacitat per utilitzar l'humor al servei de la crítica social i política. qualitats musicals al marge, a casa esperàvem amb candeletes cada disc nou! Toni Cruz in memoriam

de la sèrie #elsmeusèxitsgastronòmics secció #cuinacreativa subsecció #cuinaitaliana avui #xefsolervicens presenta: #burrataambpréssecipernil👨🏻‍🍳💥💥💥 . #foodies #gourmet #préssec #burrata

en nom de l'art i "amb els vots a favor del govern del PSC, de Junts, del PP i de Vox" es carreguen el perfil del Palau Marcet i el converteixen en un búnquer de 9 plantes per enganyar turistes (quina gran idea!)

els Telenotícies de TV3 obren nous horitzons còmics. en aquesta línia és un encert convertir André Rieu en notícia cultural del TNvespre i enviar un periodista a Maastricht per cobrir l'esdeveniment. l'entrevista a Rieu (emesa a Tot és mou) és igualment una peça sublim de comèdia

en Joan Magrané, un clàssic postmodern en procés de barroquització, un sotrac per a les oïdes poc entrenades i un repte per a les més avesades, un poeta de la música i un músic de la poesia, avui en fa 37 i diu que convida. per molts anys, Joan Magrané Figuera!

'Benjamin a Portbou' de Ros-Marbà amb direcció musical de Ros i posada en escena d'Anna Ponces a Gran Teatre del Liceu, una reflexió sobre memòria, transcendència i barbàrie en 13 postals (amb una fragmentació del discurs que Benjamin havia tipificat com a barroca) i una música excepcional

segons la sempre agosarada TV3 tota l'acció de 'Benjamin a Portbou', estrenada ahir al Liceu, transcorre a Portbou. només se'ls ha passat per alt Berna, Marsella, Berlín, San Remo, Nàpols, Moscou, Dinamarca, Eivissa i París,però segur que el problema és posar un títol tan equívoc

òndia, el Jardin6, un fantàstic restaurant dels que Marc Ribas segur que selecciona per als Joc de cartes estiu! #FinalCSFA3Cat

"ja no hi ha ningú que recordi com va començar tot plegat. uns escamots de mamífers armats amb grapadores, formularis i cintes mètriques amenacen de prendre decisions irrevocables amb xifres i temps verbals que han inventat." eduard escoffet #líricadeconsum LaBreu Edicions

hi ha novel·les gramaticalment ben escrites, ensucrades fins a un cert punt, amb un enfilall de tòpics disfressats de reflexions filosòfiques, sense cap novetat tècnica, que més aviat tornen inexpressius els models que imiten i que malgrat tot semblen obtenir cert reconeixement…

"quanta xapa, no m'importa com s'ha cuinat, total no el cuinaré jo" és el comentari menys professional que pot fer una restauradora normal, però va molt en la línia de #JocCartesEstiu3Cat

està cantat: acabarà guanyant l'antre subterrani amb fortor de clavegueram, paneroles, mosques i cambreres complicadetes. el restaurant més romàntic possible segons el criteri de #JocCartesEstiu3Cat

els contes de Sergi Pàmies són només passadors. el que els fa únics és la traducció al català i la interpretació de Xavier Riu!

quan cap menjar de cap restaurant no funciona el que no funciona és el programa #JocDeCartesEstiu3Cat

2 fantàstiques imatges de la creativitat a #FMGracia2025: la ment creativa i l'explosió d'idees, segons Carrer Puigmartí (abans que es carreguessin l'entrada), i el rusc, culminació de la pol·linització, una altra imatge clàssica de la creació, segons els veïns del carrer Tordera

cuinera vegana de #JocDeCartesEstiu3Cat que no tasta les carns, peixos i postres que cuina, suposo que tastar és de covards, i que es justifica amb un "no diuen que Mozart era sord?" 🙈