Pitjor és home desllenguat que cavall desenfrenat

Qui a la guineu vol enganyar, molt matí s'ha de llevar

Angry Birds

N'hi ha més a fora que a dins

Vistes que et deixan bocabadat

Recordo de petita acompanyar les vaques i les eugues del tiet fins a Núria. Pasturaven al voltant del Santuari, posavem sal a les saleres de Finestrelles i entraven al llac a beure i a jugar amb l'aigua. Ara, hem de passar de llarg. Ho urbanitzem massa tot. Nostàlgia.

els primers dies d'estiu el sotabosc esclata en esquitxades púrpura que contrasten amb el verd, el boix de Núria, tot un espectacle i avui amb un model inesperat

Orfebreria floral

Sempre a l'aguait

Muntanyes sense esquelles, no et fiïs mai d’elles.

En juliol, val més ser a l’ombra que al sol

l'anunci de la tardor

se'n va la llum, tornem a les valls

El Taga i la plana de Vic emboirada amb el Montseny de fons. Encara algunes flors de safrá de montanya sota el Puigmal. L’abric d'hivern dels isards comença a ser notable.

De bolets que no coneguis, no en masteguis.

La tardor és la primavera de l'hivern

Pluja menuda, cap gota perduda

En julio del 2002 Bruce Springsteen editó su duodécimo álbum: "The Rising". Era el primero en ocho años; el primero en 18 con la E Street Band. Era un disco que lanzaba un rayo de luz en medio de la oscuridad. Y hoy quiero hablaros un poco de él. O, en realidad, de otra cosa.