Avui i sempre (cartell de Martí Bas, 1936)

Le plaisir (1952), de Max Ophüls.

My Darling Clementine (John Ford, 1946)

.

Early Monthly Segments (1968-2002) - Robert Beavers

It has now been a decade since Jacques Rivette passed away. Glad to be one of the girls who continues to constitute his secret society 💜

Rivette: I believe.. that the role of the cinema is to destroy myths, to demobilize, to be pessimistic. Its role is to take people out of their cocoons and to plunge them into horror…. I tend to divide films into two sorts: those that are comfortable and those that aren't.. 1/2

Ha tenido que venir un italiano random a hacer el trabajo de la prensa española

¡Se agradece mucho la difusión! Este jueves en Xcèntric, en la sesión sobre animación y color xcentric.cccb.org/es/programas/f… descubriremos el trabajo de la cineasta Jean Sousa. Bailarina y performer de formación, su cine sensual se centra en el cuerpo femenino: elumiere.net/exclusivo_web/…

🟥 PROGRAMACIÓ FEBRER/MARÇ 2026 #ManacorCiutatCineclubista

Un desig: que la crítica de cine, a més de fer «lectures sociopolítiques» o argumentals d'una pel·lícula, pensi ALGUN COP en la construcció de la imatge, en el muntatge, la posició/moviment de la càmera, les eleccions cromàtiques... vaja, en qüestions PURAMENT CINEMATOGRÀFIQUES.

The Searchers (1956 dir. John Ford) (Cinematography by Winton C. Hoch)

En un món fagocitat progressivament per la imatge asèptica i detallada del 5K, i per paràsits de la IA com Aronofsky, tal vegada l'autèntica subversió dins els circuits «populars» sigui el manifest iniciat per Sang-Soo i Koberidze: una defensa orgullosa de la imatge imperfecta.

Los 200 fallecidos en una mina de coltán en Congo son el reverso del capitalismo verde y la supuesta transición ecológica, un modelo que se continúa basando en la explotación de los recursos y la clase trabajadora, de forma especialmente sangrante en las periferias capitalistas

Three Colors: Blue (1993)

The Grapes Of Wrath (Ford, 1940)

Me perdonarán, pero esto me parece tan deprimente...

Zulueta tenía un espejo, un edificio en Gran Vía y un sueño, y de ahí salió Párpados