el pitjor amic d'un vaixell és un port

potser dedica un temps i unes llàgrimes a aquest infern tranquil que tant t'agrada i tant t'allunya de tot el que et pugui fer patir

I què si per seguir estimant no et queden forces

trista tu i trist jo fins i tot el menjador està trist

El millor amic del nord és seguir buscant

que mai te n'has anat prou lluny com per no veure't

cuarenta mil nudos y una cuerda se suelta

Què hi fas aquí tan sola?

Només era una part de tu Només una part

què dec estar fent malament per estar tan content

Avisa'm quan es mori

Quan les cares s'il•luminen sense haver de posar llum

no imagino un lloc millor però crec que se'm fa gran

veig la teva cara quan encara preguntaves on podríem anar de viatge quan sortissis d'aquest pou

nedant entre les ombres d'un llac profund s'amaguen els teus monstres mirant-te als ulls aviam si t'enfonses

quan el consol de fer-te savi encara et queda massa lluny

crec que estic ajudant-te i t'enfonso endins sense adonar-me'n

El pitjor amic d'un vaixell es un port

que aquí se't veu d'una hora lluny quan menteixes

qui em va dir que anar tan lluny era el que havia de fer