Malauradament, ‘Marie, la Roja’ al TNC no acaba de quallar pel meu gust. No he arribat a entrar al joc ni a entendre l’execució del text. M’ha faltat més profunditat i cohesió. Carlota Olcina domina l’escenari, però no és suficient ⚖️

‘Vudú (3318) Blixen’ d’Angélica Liddell al TNC i el dolor, l’odi, la ràbia, la solitud, la moral, la por, la mort i l’amor. Sens dubte, polèmica, obrint-se en canal i dominant l’escena tant corporalment com amb la narració. Una bufetada com a acte final i a pair-ho⚰️

‘Fantàstic Ramon’ de Clàudia Cedó al Teatre Lliure exposa la problemàtica de la societat actual que exclou els que són diferents. Un bon primer acte, però s’acaba fent llarg i amb un final dubtós. No és la millor obra de l’autora, però el repartiment ho dóna tot 🫶🏻

‘Dones de ràdio’ a La Villarroel Bitò tracta el càncer de mama des de la humanitat, la senzillesa, el riure, la cruesa, la complicitat i la naturalitat. Empatitzes i connectes 100% amb la història des de l’inici. Les actrius tenen una gran química i estan magnífiques ✨

‘La tercera fuga’ de Victoria Szpunberg al TNC és la història de tres generacions marcades per l’exili i la pèrdua. Bona direcció i execució del text (amb dificultat per resoldre), i un repartiment que ho borda⭐️. Una gran obra on a mi només em resten una mica els tòpics.

‘Anatomia d’un suïcidi’ al TNC és exigent. Narra (simultàniament) la història de tres generacions de dones ‘maleïdes’ i abocades a l’abisme. Especialment captivada per la fragilitat de Marta Ossó i la intensitat de Maria Ribera.

‘Una mena d’Alaska’ al Teatre Lliure m’ha costat, ho reconec. Hi ha una part sensible i gairebé poètica que volia connectar amb mi, però no hi he entrat al 100%. Molt bona interpretació de la Mireia Aixalà 👧🏻

La complicitat entre la Marta Marco i el Joan Carreras a ‘Cor dels amants’ ♥️ de Tiago Rodrigues al Teatre Lliure és impressionant. Ho fan senzill, bonic. Si bé el text (i la temàtica) no m’impressiona tant, ells són la veritable joia de l’espectacle. Tenim temps?

‘La brama del cérvol’ al Teatre Lliure ens regala gags, autoparodia, ironia i sàtira. Surts amb una bon sabor de boca, ja que el seu talent és innegable i tracten qüestions interessants. No obstant, trobo que es perd una mica en el misticisme-rave i la part final és més fluixeta.

‘El Monstre’ de Josep Maria Miró a la Sala Beckett Grec Festival Bcn es va construint en la foscor, poc a poc, cuidant cada paraula. La por, la mentida i els ‘monstres’ del dia a dia, amb els que convivim. Al final, però, he acabat perduda 🦊

Magnífic Joan Carreras a ‘Grand Canyon’ de Pompermayer a La Villarroel 🔥 La història d’un antiheroi, que ens parla de somnis, de redimir-se, d’amor, de por i de sacrifici. Encara som a temps de canviar les coses? De fer allò que veritablement volem?

Esplendido y magnético Francesco Carril en ‘Los brutos’ Grec Festival Bcn Teatre Lliure, una historia de autoficción acerca de un chico de barrio que deja esa vida atrás para triunfar como guionista. Tránsito, pérdidas y cierta nostalgia 🎞️

Estiu rere estiu, no pot faltar la tradició de venir a gaudir dels Parking Shakespeare al Parc de l’Estació del Nord. Encara teniu temps de veure #Cimbelí i passar una bona estona a la fresca 👑⚔️🩸

Començant la temporada teatral amb ‘Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla’ a la Sala Beckett 💉 Sens dubte un bon muntatge, amb escenes delirants, que carrega contra la societat actual sense pietat.

‘El meu germà, Bernard’ de la Cia. La Segona Millor a la Sala Beckett m’ha ofert un vespre d’apropament a la figura del geni Bernard-Marie Koltès. Em confeso enlluernada amb el seu univers des de fa anys, sent Roberto Zucco un dels meus textos preferits.

La primera part de ‘El mestre i Margarita’ al Teatre Lliure m’ha flipat. La segona perd molta força. Tot i que hi ha parts més feixugues, l’adaptació compleix. Francesc Garrido ho borda. Nil Cardoner, Carlota Olcina i Xavi Sáez 🔝

En Dafnis Balduz fa una interpretació excel·lent i plena de matisos a ‘Qui va matar al meu pare’ d’Édouard Louis al Heartbreal Hotel Pau Roca Sixto Paz Un monòleg colpidor, que deixa empremta.

‘El tiempo todo entero’ de Romina Paula i la Compañía El Silencio al Teatre Lliure Temporada Alta ha estat una petita gran troballa. El pas del temps, la fragilitat, la por i la immutabilitat. Molt bones interpretacions i dramatúrgia 👩🏻‍💻🎶

‘Nodi: de gossos i malditos’ al CC Sandaru Barcelona Districte Cultural una autoficció documental senzilla però honesta, que desenmascara el romanticisme d’una generació. Moukhles, Ferrero i Sentís ho fan bonic 🎤🎶

‘Little Women’ al Teatre Lliure s’inspira molt lliurement en el clàssic, posant el focus en la pressió estètica i la hipersexualització de la dona des de petites. Malauradament, el muntatge és estrambòtic i sense una dramatúrgia que faci de fil conductor. Un treball corporal🔝