Doncs hem jugat molt be, o sigui que em conformo. I de pas dono gracies que no hem tingut prorroga.

Independentment de com ens vagi amb el Newcastle, a animar fortissim al Tottenham.

Per fi s’acaba aquest partit odiós, importantíssima victòria.

Puto amo.

El partit d’avui és una mica traició al nostre estil de joc. No sabem ser conservadors ni porucs. En realitat hauriem d’haver perdut. Sort del gol final.

Contra el Sevilla, Joan Garcia, Espart, Araujo, Cortes Moyano, Cancelo, Casado, Gavi, Tommy Marques, Roony, Torres, Rashford

Laporta o mort. Literal.

No hem controlat el partit en gairebe cap moment, ells si. Hansi et toca. A banda d’aixo, estic taquicardic.

On 25 March in Middle-earth: in the year T.A. 3019, Frodo and Gollum reach the Cracks of Doom. Gollum steals the Ring and falls. Sauron is defeated! Cuio i Pheriain anann! Aglar'ni Pheriannath! Eglerio! Image: "At the Cracks of Doom" by Ted Nasmith

Odio el futbol.

Comeneceu sis plau a enumerar coses boniques i relaxants que res tinguin a veure amb el futbol per poder dormir avui.

M’han fet recordar aquest tweet, mira.

Es dimarts ja? Va, collons, acabem amb això.

Christensen amb gorra dels RedSox. Renovar.

Sembla que inevitablement començarà ja al abril el mercattto amb noms per to arreu.

Sense dir noms perquè no en tinc ni idea, les meves prioritats - totes igual d’importants, i on la qualitat ha de ser el principal factor: lateral dret, migcampista, davanter. I ser pot haver-hi un quart, lateral esquerre.

Avui no cal que veiem tuits de gent de l'Atleti, el Madrid o l'Espanyol per molt ocurrent que sigui la vostra resposta citada. Gràcies per la vostra atenció.