Delphine de Vigan, Les gratituds.

Gemma Casamajó i Solé, Domèstica maragda.

Mònica Miró Vinaixa, Hybrida.

I et ve el daltabaix d'allò no fet, d'allò no dit. I el vertigen. Encara ara. Encara. Gemma Arimany, Glatir.

Laia Noguera, Caure.

Nicolau Dols, Feliç.

Maria-Mercè Marçal, Desglaç.

D'infants jugàvem a deixar-nos caure d'esquena perquè sabíem del cert que l'amic o l'amiga ens agafaria. L'amor també és això: deixar-se caure perquè hi confies.

Gemma Gorga, Viatge al centre.

Aprendre a deixar anar és de les coses més difícils de la vida.

No vaig haver d’eixamplar ni d’escurçar la llargada dels meus llavis, dels meus braços: el teu amor hi encaixà com un vestit fet a mida. Gemma Gorga, El desordre de les mans.

Antoni Vidal Ferrando, Entre dues fosques.

Francesc Garriga, Tornar és lluny.

Anna Garcia Garay, Dietari del buit.

Feliç qui sap resseguir un cos, i recordar-lo en el tacte, i dibuixar-lo en el somni. Feliç qui sap anar a la mar i tornar per dir-te, tan sols, que t'estima. Feliç qui sap estimar, tan humilment com jo voldria. Marta Pessarrodona, A favor meu, nostre.

Antònia Vicens, Fred als ulls.

T'estim perquè existeixes. La més clara dimensió del meu amor, i la més alta, es diu tocant-te. Miquel Àngel Riera, Llibre de benaventurances.

Queda't amb qui sap abrigar-te del fred de dins.

Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Joan Vinyoli, Pel camí dels mesos de l'any.

Delphine de Vigan, Les gratituds (traducció de Jordi Martín Lloret).