Sentiràs com s'esberlen de claror els fanalets.   Farem focs d'artifici com no es veu en els cels   perquè caiguin estrelles… Juny.

Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. Res no és mesquí.

Benvingut 2024. Com pot anar malament si celebrarem l’Any Estellés, l’Any Salvat-Papasseit, l’Any Montserrat Vayreda, l’Any Guimerà? Som-hi!!!! Lletres catalanes

A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya!                i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Les Gorges. ✝️ 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit

Escopiu a la closca pelada dels cretins. Marxa nupcial.

Al llavi una flor  i l’espasa ferma. Divisa.

I era com al cartell de l'Obiols, aquell que diu: Ja sou de l'associació protectora de l'ensenyança catalana? Bitllet de quinze. 🔥🌹🔥

Així la rosa enduta pel torrent,   així l'espurna de mimosa al vent,   la teva vida, sota el firmament. Proverbi.

camí de sol per les rutes amigues unes formigues Les formigues.

Mentre no els odiem no els podrem vèncer mai! Cal propulsar l’odi contra Espanya o deixar d’existir. Carta a Joan Merlí. 🔥🇪🇸🔥

Si tingués un vaixell m'enduria les noies, si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals per a prendre'n de nous. Si jo fos pescador.⚓️

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit i la volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. Nocturn per a acordió. 🪗

Amo l’aroma d’aquest brot de menta que duus lligada dintre el teu somrís. Amo l’aroma.🌿

Botons de foc al cor la fiblada d'amor— però els déus s'hi tatuaven. El poema de la rosa als llavis.🌹

Deixa't besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada. Mester d’amor.💖

Per Catalunya, els vaixells salparan. Guardeu la terra els pagesos germans. El somni. Visca Catalunya. 🌾

Dóna'm la mà que anirem per la riba  ben a la vora del mar  bategant;  tindrem la mida de totes les coses  només en dir-nos que ens seguim amant.  Dona’m la mà.💟

He conegut l’amic en el temps de l’angoixa i d’això el goig que en ve. El bell assoliment.

Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor! Mocador d’olor.

Cel i mar cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi voldria tornar Tornada.