Nun podíemos entamar per otra 😜😜😜 instagram.com/unxuxuriunatem… #LaOrejaDeVanGogh #20DeEnero #20DeXineru

Se acabó mirar al suelo cuando cruzo el callejón de tus miserias, como si fuera mi error, en mi tristeza nadie manda más que yo.

¡Mañana! ¿Quién viene?

La felicidá ye un maquillaje de sorrisa amable desque tu nun tas.

La felicitat és un maquillatge de somriure amable des que no estás

Y yo per última vegada, voi garrar les tos manes y enantes de colar con un filín de voz diríate: "¿Veslo, fatín, veslo, cómo fuisti l'amor de la mio vida?

I jo per última vegada em veuré a les teves pupil.les. Agafaré les teves mans i abans de marxar amb un fil de veu et diria: "Ho veus, ho veus, com vas ser l'amor de la meva vida?"

Dende'l momentu nel que te conocí, resumiendo con prises tiempu de silenciu, xúrote qu'a naide-y volví a dicir que tenemos el récord del mundu en querenos

Des del moment en què et vaig conèixer resumint amb presses temps de silenci, et juro que a nengú no li he tornat a dir que tenim el récord del món a estimar-nos

Y ya estamos llegando, mi vida ha cambiando, un día especial este 11 de marzo, me tomas la mano, llegamos a un túnel que paga la luz...

Yes asina. Perfectu asina. Con esa cara tan formal. Esa que pones pa escuchar. Con esos güeyos verde mar onde me veo tan especial. Con esa calma pa falar mientres despeines la mío soledá. Yes perfectu asina, tal cual

Ets així, perfecte així. Amb aquesta cara tan formal. Aquesta que poses per escoltar. Amb aquests ulls verd mar on em veig tan especial. Amb aquesta calma per parlar mentre despentines la meva solitud. Ets perfecte així tal qual

Y ye que si me mires a los güeyos, ves lo más guapo qu'hai en mi: un reflexu de ti… baxo esta lluna d'abril.

I és que si em mires als ulls, veus el més bonic que hi ha en mi: un reflex de tu… sota aquesta lluna

Mi sonrisa era inmensa y mi mirada sincera y ahora ya no sé quién soy… tengo el corazón anestesiado.

La mio sorrisa yera pergrande y la mio mirada sincera y agora yá nun sé quién soi... Tengo'l coral anestesiau

El meu somrieure era immens i la meva mirada sincera i ara ja no sé qui sóc... Tinc el cor anestesiat

Cogí un tren que no dormía y vi tu cara en un cristal… era un reflejo del sol de medio día, era un poema de amor para viajar.

Y entós de sópitu veote ente la xente. Mientres una mirada l'universu párase. Tornamos a tar xuntos y l'alma préndese. De sópitu entendemos que lo nueso ye pa siempres.

Doncs de sobte, et veig entre la gent durant una mirada, l'univers s'atura. Tornem a estar junts i l'ànima se'ns arresta. De sobte comprenem que allò nostre és per sempre