La FESTA DE LA ROSA PERMANENT

L'únic que em reca de la Setmana del Llibre en Català és que si hi compro algun llibre els diners no van a la butxaca de l'Èric del Arco, el meu llibreter de capçalera.

El moll de l'ós.

El conte de Ramon Reventós de 1909 en què tres amics eixalen un àngel perquè no se'ls escapi és maco perquè sí.

Aquest és el punt de partida però no és el punt d'arribada. Després de dècades vivint a Catalunya, cal demanar més. Fet i fet, la societat catalana ho demana.

Ni el llibretista. S'ha escrit sol, aquest musical.

Les idees polítiques de Pla durant els primers anys de la República, quan vivia a Madrid, eren manicomials. Ni Cambó i la Lliga les compartien. Tots aquells elogis de Lerroux eren ridículs.

Bravo, Barça. Per aquí anem bé.

Això no és exacte. Joaquim Esteve,Josep Belvitges i Antoni Juglà: Diccionario catalán-castellano-latino. (I, 1803 i II, 1805). anar buscant tres peus al gat, i en té quatre. En un origen, 'cercar cinc peus al gat'. No té res a veure amb el pelatge.

És impressionant veure tots aquests pensadors d'esquerres repetint "La immigració no és cap problema" mentre arreu d'Europa (i a altres continents) els votants dels partits que defensen el contrari no paren de créixer meteòricament.

Quan apareixen paraules noves en català, ben construïdes i que ajuden a fer constel·lació, no les ridiculitzem per sistema, sisplau.

Pots no creure en Déu, però en l'Església s'hi ha de creure.

Contes en castellà a la Setmana del llibre en català?

Explicant contes en castellà als nens que assisteixen a la SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ? Quin tipus d’aberració és aquesta? Qui ha permès això? Com es pot ser tant FDP?

Aquesta resposta sembla un gag del Polònia.

A la Setmana, demà diumenge a 3/4 de 6. Escenari 1 Joan Lluís Lluís i Josep Ferrer, presentats per Enric Gomà- "Ballar amb Babel" (Joan Lluís Lluís), Editorial Fragmenta "Cartes (1946-1983): A la recerca del català usual" (Joan Coromines i Joan Sales), Club Editor.

Demà a la Setmana a 3/4 de 6, a la Setmana, moderaré Joan-Lluís Lluís. M'ho prenc com un repte.

He caminat dues hores per un camí que ressegueix una carena de Collserola, de Vallvidrera a la Floresta, que és una delícia. No m'hi he trobat gairebé ningú, només un anglès caminador. Els catalans han deixat de caminar.

Són catalans tots els que puguin votar al meu partit o a un d'afí. Ningú no considera catalans els nord-americans rics que viuen a Catalunya i que voten Trump. Desenvolupen el seu projecte de vida, sí, però curiosament aquests ja no serien tan catalans com els altres.

Demà us espero a la Setmana, a l'escenari 1 a 3/4 de 6. ¡Nos veremos en Toquío!