Des de que porto invisalign, de la barbeta fins al nas soc clavat al Freddy Mercury.

–Paraula de Pep. –Us ho demanem, senyor.

Una salutació cordial als qui aneu a la privada (pagant en negre) perquè la pública està fatal. Pla sense fisures, cracks. Ves que les dues coses no estiguin relacionades.

Salvador Illa.

No era un disc tan tranquil com deien al títol, ojo.

Sempre es pot anar a pitjor.

La turra de demà del Basté serà de dimensions bíbliques.

Sempre parla de calés. És insofrible.

No us feu il·lusions, no sereu la nova cantant de La Oreja de Van Gogh: el lloc ja està reservat pel Derrick Green que, ara que Sepultura han plegat, està vaguerós.

Un futbolista amb botes negres? El senyor Barceló fot 500 anys que no veu un partit de futbol.

Quina turra de disc, per favor.

R.I.P. Paul Di’Anno.

Parlant d’altre, les llaminadures s’haurien de dir llaminatoves.

Avui mateix estava parlant amb dos grups de persones lo meravellós que es poder anar en tren a treballar. Demà ja els explicaré que tornaré a agafar el cotxe perquè, amb aquest nou horari, m’hauria d’esperar una hora i, mira, no em ve gaire de gust.