És important una cosa petita, si ens emociona.

El que hi ha dalt depen del que hi ha baix. Cal no oblidar-ho.

No son en va les llàgrimes vessades de tot un poble. Serán la sementera d’un demà que vindrà.

La llengua ens uneix.

Dono les gràcies a totes les persones que avui m’heu recordat. Jo també penso en vosaltres quan escric.Sou la meva energia.

Passem el temps vivint sobre la terra i sota el cel.

Moltes gràcies estimades, Imma i Marta Forment

La realitat necessita pantalla per veure’ns bé.

Ara fa un any, a l’Hospital Arnau de Vilanova em salvaren la vida. Al sortir vaig escriure : “La Poesia em salvarà” i realment, desprès de passar un any, veig que m’ha salvat. Gràcies, poesia i Gràcies a les persones que llegeixen o segueixen els meus poemes.Hem doneu vida!

Quan la llum cau i la ment queda fosca, sense esperança, els records se’n van i l’estima emmudeix.

Quan un fa malves és que ja ha traspassat el darrer límit.

L’ahir no hi és i el demà encara no és. Sols tenim l’ara.

Molt més enllà del no-res que m’espera, resta el record.

Desapareix, després de protegir els grans petits.

Quanta bellesa té la vespa xinesa i quant mal fa.

L’estel és dalt esperant fer camí de llibertat. Res no podrà aturar la voluntat d’un poble.

Poema “El mateix carrer”, de Carme Romia. Vjideo: Josepa Ribera Vallès.

Si tothom vol que s’acabi les guerres per què n’hi ha? O potser son només els qui no viuen d’elles.

Fins l’últim alè, segueix sent rosa.

Per totes les veus de dona que ha ofegat la Història.