Paciència senyors meus!

I, a vegades, ens en sortim!

Venia a arrossegar el cos mort del nostre amor

Ara que quasi es pot sentir l'olor de la teva pell en el paper

Ja em veig de record mig trist que se't creua pel cap una mala tarda

Només esperava en silenci, que es presentés el moment de fer-ho volar tot pels aires, fent veure que era un accident

Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts

Entro amb un tanc rus a Berlín

I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem

Ja em desplaçava més lleuger, alliberat del pes del teu amor

Primer miro amb respecte, com qui ha gaudit d'una lluita igualada però, si us hi fixeu, porto el somriure de qui s'aguanta una riallada

Però l'estona ha anat passant i no troben les paraules

És nit freda per ser abril no s'està enlloc com a casa

Els testimonis oculars diuen quin salt, carai quin salt!

Que érem tu i jo i ja no ho som tant

Sabran que almenys per a tu i per a mi durant un temps van fer que tot fos una mica més divertit?

Potser ara fa temps que no ha sortit, però ho porto a dins

És nit freda per ser abril, no s'està enlloc com a casa