Des del fitxatge del germà del Franco que ERC no feia un error de càsting tan gran.

Vol fer un Cayetana Álvarez de Toledo. Res de nou. naciodigital.cat/politica/bob-p…

Una petitíssima mostra dels anys de plom a Catalunya en què Loquillo patia una cancel·lació mediàtica inhumana.

📺 L'anunci que ens ha censurat TV3

Sense comentaris:

Nomès faltaria: Colau té tot el dret d’anar amb la flotilla. De la mateixa manera, no em semblaria gens amoral que vulgués fer campanya per tornar a ser alcaldessa. Però les dues coses, situades una al costat de l’altra, fan planar la sospita de les seves motivacions. Lleig.

Molta gent em pregunta per què estic tan poc actiu per aquí. La resposta és fàcil: tot debat polític que no sigui per apropar-nos a la independència no m’és prioritari per compartir. Si voleu parlar sobre fer la independència, podeu comptar amb mi.

Imprescidibles reflexions de Marta Rojals (marta ) sobre els fets d’octubre de 2017.

1) La realitat és que el PSC governa a la Generalitat, a tres de les quatre capitals catalanes, a la Diputació de BCN, i a algunes de les ciutats més poblades del país. Per tant, i lògicament, el mal dit procés, a les institucions europees, ja no existeix i és un maldecap menys.

Hem fet curt, pel cap baix, per una dècada: L’Europa que esperàvem trobar-nos ja no existeix. Dit això, tan sols es mourà si tornem a ser un problema per a ells.

Per dir-ho en poques paraules, la disjuntiva és ben clara: Catalunya serà independent o no serà. Hauríem de tenir-ho clar per deixar de badar d’una vegada.

Que bé que viuen alguns, havent tret de l’eix de coordenades la repressió autoritària espanyola, i podent tornar amb la cantarella del bescantat “nacionalisme català, malèvol, pèrfid, i pitjor que els set pecats capitals junts”. En canvi, l’estat espanyol és una meravella…

Pregunta: per què a la Ventafocs la sabata de vidre que es deixa enrere no es transforma?

Això és una greu vulneraió del Llibre d'estil de la CCMA, que diu el següent: "No ens prestem a servir de plataforma perquè una persona encausada o condemnada obtingui beneficis econòmics o d’un altre tipus narrant o justificant els actes delictius que ha comès."

Veure que els partits independentistes (in nomine) s’esbatussen descarnadament és dolorós, antiestètic i contraproduent. Però constatar que aquestes tendències es repliquen barroerament entre la població és francament desconsolador. Hauríem de començar a trencar tendències.

El que s’ha povat, i sap tothom, és que la nació és impossible de mantenir en el context espanyol. De fet, no hi és ni reconeguda.