R. Carson és coneguda pel seu llibre-despertador, clau per als inicis de l’ecologisme: Primavera silenciosa. Ho és menys per aquest, on ens recorda que els canvis no són possibles sense transformar la consciència, la sensibilitat i la capacitat de meravellar-nos davant la vida

Ja als camps estesos
que a solixent destrio
s’encén l’aurora:
però llavors em giro
i veig la lluna pondre’s.

Kakinomoto Hitomaro (636-710)

espiritualitat de la segona part. I a mi em sembla que el lloc de l’espiritualitat és en la primera

Sap quina és la responsabilitat individual més gran?

Quina, benvolgut amic?

L’ús del teu temps.

Vas massa de pressa. No ho entendràs mai si no vas més a poc a poc.
Tenia raó, és clar. Si no et prens el temps de mirar, no aconseguiràs veure mai res.

Paul Auster

Sap quina és la responsabilitat individual més gran?

Quina, benvolgut amic?

L’ús del teu temps.

Estimada Editorial Drácena, Gabriel Miró nació en Alicante y Azorin en Monòver. Ambos eran pues escritores valencianos, no “Maestros levantinos”. A no ser que Bernardo Atxaga o Miguel de Unamuno sean “maestros septentrionales” y Dulce Chacón o Luis de Oteyza, “ponentinos”

Vas massa de pressa. No ho entendràs mai si no vas més a poc a poc.
Tenia raó, és clar. Si no et prens el temps de mirar, no aconseguiràs veure mai res.

Paul Auster

Marxant a l’exili

En bol servien
l’arròs a casa meva.
Ara, en viatge
-per tot coixí, les herbes-,
en fulles de pasània.

(Príncep Arima, 640-658)

És això:”Qualsevol tipus de persona és capaç d'assassinar. Depèn purament de les circumstàncies i no té res a veure amb el temperament.[...]Però l'amor i l'odi,pensava ara, el bé i el mal, convivien en el cor humà,i no pas en proporcions diferents segons la persona, sinó sencers”

👏👏👏

👏👏👏

M’agradaria sentir les valoracions socialistes si l’espectacle Sánchez l’hagués fet un populista americà (tan se val si del nord, del centre o del sud) de dretes

Efectivament, ha fet un Xavi

És això:”Qualsevol tipus de persona és capaç d'assassinar. Depèn purament de les circumstàncies i no té res a veure amb el temperament.[...]Però l'amor i l'odi,pensava ara, el bé i el mal, convivien en el cor humà,i no pas en proporcions diferents segons la persona, sinó sencers”

M’agradaria sentir les valoracions socialistes si l’espectacle Sánchez l’hagués fet un populista americà (tan se val si del nord, del centre o del sud) de dretes

Efectivament, ha fet un Xavi

Aquest és el punt, encara que els socialistes no ho vulguin reconéixer